El vicepresident de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya Miquel Morell i el president de l’Associació Catalana de Ciència Regional Àlex Costa han donat la benvinguda a una taula rodona virtual en què s’han facilitat aproximacions a l’impacte de l’auge del teletreball sobre la demografia, la mobilitat i l’habitatge des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Catalunya rural.

En primer lloc, la cap del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona María Jesús Calvo s’ha centrat en les migracions a l’entorn de Barcelona en temps de COVID-19, concretament entre l’1 de març de 2020 i finals d’abril de 2021. Calvo ha destacat que «la població de Barcelona encadenava gairebé tres lustres d’estabilitat però el 2020 la tendència lleument a l’alça de la població que s’havia donat l’últim quinquenni va virar una mica a la baixa» i ha afegit que «la sobremortalitat derivada de la pandèmia s’uneix a la deriva persistent i descendent de la natalitat per amplificar i estendre el saldo vegetatiu negatiu». La cap del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ha apuntat que «la pandèmia ha canviat lleugerament el perfil i les preferències de l’emigració, decantant-se per municipis més petit dins de Catalunya» i ha assegurat que «el patró es repeteix a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona».

A continuació, la cap del Servei de Planificació de la Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Maite Pérez ha parlat del teletreball com a instrument d’optimització de la mobilitat i els seus impactes. D’entrada ha recordat que «del 16% de teletreball assolit a Espanya durant el segon trimestre del 2020 s’ha passat al 8% el tercer trimestre del 2021». També ha explicat que «qui més possibilitat té de treballar a distància és el sector tecnològic, la banca, les assegurances i les finances, a més de l’administració pública». En relació a la mobilitat, Maite Pérez ha afirmat que «a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ús del vehicle privat per anar i tornar de la feina és majoritari». La cap del Servei de Planificació de la Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha destacat que «el teletreball ajuda a aplanar els pics horaris, genera una disminució d’ús del vehicle privat i, alhora, podria contribuir a disminuir la necessitat d’usar el vehicle privat en la mobilitat no vinculada a la feina millorant la qualitat de l’aire».

Finalment, el membre de la càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Piñol ha abordat noves tendències territorials i oportunitats residencials a la Catalunya rural. Piñol ha subratllat que «amb la pandèmia, a Catalunya hem vist creixements de població a la Catalunya central, la muntanya i el prelitoral proper a la regió metropolitana de Barcelona». Segons Piñol, «de cara al futur seguirà la polarització territorial i la reducció en molts pobles, però també cal esperar noves modalitats residencials i de distribució temporal de la residència». «Sobretot a mitjà i llarg termini es poden donar efectes demogràfics de la nova atenció sobre la realitat rural, més enllà de la pandèmia i del teletreball», ha conclòs. El membre de la càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili ha afegit que «són necessàries noves polítiques per reactivar i assegurar les àrees rurals centrant-se sobretot en potenciar l’oferta d’habitatge» i ha defensat que «l’equilibri territorial ha de ser sistèmic, en total diàleg amb les realitats urbanes».