El 2006, Vimbodí va passar a dir-se Vimbodí i Poblet	Aj. ViP

Definitivament, Berga es pronuncia amb e tancada i Sant Boi amb o tancada. De la mateixa manera, s’estableix la denominació Vimbodí i Poblet en lloc de Vimbodí; Llano de Roldos passa a ser Pla de Roldors, i Can Trias a Viladecavalls ara és Can Tries. Així ho fixa el nou Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, una obra realitzada per la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’IEC —com a institució responsable de la normativa de la llengua catalana—, i que compta amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, el Conselh Generau d’Aran, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Federació de Municipis de Catalunya.

«Ja no hi ha excuses per no usar les formes normatives», va remarcar el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, en la presentació de la publicació. En paraules del president de l’Institut, Salvador Giner, «l’obra ens ajudarà a palesar qui som i d’on venim, a destriar el nostre passat i forjar el nostre esdevenidor», ja que «els noms que les comunitats humanes han conferit a les coses diu molt de llur història, llur forma de vida i llurs tradicions». En l’acte de presentació del nou Nomenclàtor també van intervenir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan; el síndic d’Aran, Francesc Boya, i representants de les dues entitats municipalistes.

Bernat Joan, Salvador Giner i J. Ll. Carod Rovira	IEC

El nou Nomenclàtor oficial inclou 52.700 topònims, tretze mil més que en la primera edició, i noms relacionats amb la microtoponímia com bordes, corrals, partides, paratges o coves. Una de les novetats més importants, però, és que incorpora la transcripció fonètica dels nuclis de població. «L’obra s’ha fet seguint les últimes recomanacions de l’ONU», explica Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica i membre de l’IEC. A més, la versió DVD que apareixerà properament inclourà un mapa interactiu, la locució fonètica pròpia dels nuclis, els principals topònims en llengua de signes i una base de dades amb tots els continguts del Nomenclàtor. Tot això farà del Nomenclàtor «una eina molt útil perquè els ciutadans, els mitjans de comunicació i els professionals de camps molt diversos facin un ús oral correcte i adequat dels noms de pobles, viles i ciutats», afirma Josep Moran.

Aquesta segona edició del Nomenclàtor oficial té un format diferent: s’ha editat en tres volums, més grans de mida però més manejables. Els dos primers inclouen els mapes municipals, i el tercer, l’índex. D’altra banda, s’han ordenat els mapes alfabèticament —en comptes de comarcalment— per a facilitar-ne la consulta. Gràcies a l’extensió del format, la cartografia ha guanyat protagonisme.

	Els tres volums del nou Nomenclàtor	IEC

Així doncs, no només s’han afegit i revisat topònims sinó que s’ha millorat l’obra amb la nova dimensió dels mapes, la transcripció fonètica i l’enregistrament de la pronúncia. «Per això es pot dir que som pioners. Aquest Nomenclàtor és un dels més avançats», assegura el director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC.

L’ampliació s’ha fet gràcies al treball d’anàlisi de la bibliografia i la documentació topogràfica realitzat des de l’Oficina d’Onomàstica i el treball de camp fet des del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb la col·laboració d’informadors i estudiosos locals; tot això, en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya. La cartografia ha estat elaborada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que s’ha encarregat de l’edició de l’obra.

La història
L’any 1998, el Parlament de Catalunya va encarregar al Govern de la Generalitat l’elaboració d’un nomenclàtor oficial de toponímia del Principat amb la col·laboració de l’IEC. Aquell mateix any es va crear la Comissió per a la realització del Nomenclàtor oficial amb l’objectiu d’esmenar els topònims que presentaven formes prenormatives i solucionar els dubtes en l’escriptura d’un nombre significatiu de noms de llocs. Calia proposar criteris i regles d’escriptura per a l’ús d’aquests noms en rètols, mapes, publicacions, mitjans de comunicació, etcètera.

Al principi es va fixar el nombre de topònims en vint mil, tot i que al final es va arribar gairebé als quaranta mil. El projecte va finalitzar l’any 2003 amb la publicació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i l’edició posterior de l’obra en DVD.

L’any 2005, la Comissió de Toponímia de Catalunya —establerta el 2001 arran de la realització d’aquest projecte— va iniciar el procés d’ampliació del Nomenclàtor oficial, en què calia revisar els topònims exclosos de la primera edició i afegir-hi aquells municipis que havien canviat de denominació. Al voltant d’un 70 % dels municipis van proposar canvis, que es van acceptar en la major part dels casos. Segons Josep Moran, «és una feina viva».

També és cert que hi ha municipis i nuclis de població que encara avui mantenen una denominació incorrecta des del punt de vista de la normativa lingüística, com Roda de Barà que hauria de ser Roda de Berà, o el Figaró que hauria de ser el Figueró. Però, com explica el director de l’Oficina d’Onomàstica, «aquests casos són una minoria».

El procés de revisió i ampliació iniciat fa cinc anys culmina ara amb la publicació del nou Nomenclàtor oficial, una obra fruit de l’esforç col·lectiu que mostra la història viva d’un país, i en preserva la cultura i el patrimoni.

Recull de premsa: