Resum de La qualitat de l’aire a Barcelona

Conferència a càrrec d’ Janet Sanz, tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona

Xavier Querol, investigador Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua –CSIC

Jordi Sunyer, Cap del Programa de Salud Infantil – ISGlobal

Va tenir lloc dimarts, 2 de maig de 2017, a les 19.00 h.

Lloc: ATENEU BARCELONÈS. SALA VERDAGUER. C/Canuda, 6 – 08002 Barcelona – Tel. 93 343 61 21 www.ateneubcn.org

Resum del col.loqui:

La qualitat de l’aire a Barcelona que va tenir lloc dimarts, 2 de maig de 2017, a les 19.00 h. a la Sala Verdaguer de  ATENEU BARCELONÈS.

El passat dimarts dia 2 de maig,  va tenir lloc a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès,  una taula rodona sobre “La qualitat de l’aire a Barcelona”, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana de Ciència Regional, la Càtedra Avertis de la UPC i la Secció d’economia de l’Ateneu.

El tema a tractar  era l’actual nivell de contaminació de l’aire   i com aquest afecta a la salut i qualitat de vida dels ciutadans barcelonins  i quines són les mesures portarà a terme l’Ajuntament per millorar aquesta situació.  Pocs dies abans,  un informe de l’ASPB, sobre l’aire a Barcelona el 2016, assenyalava que  el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), el benzè, l’ozó i el benzopirè son substancies que en la mitjana anual, superen els valors màxims aconsellats per la OMS. Segons aquest Informe, si reduíssim les partícules, especialment les PM2,5 al màxim marcat per la OMS, s’evitarien només a la ciutat de Barcelona 650 morts.

Per tractar aquest problema, en el col·loqui de l’Ateneu hi  varen participar Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’ecologia, urbanisme i mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Querol, doctor en ciències geològiques, professor-investigador  de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, Vice-president del comitè científic assessor sobre la qualitat de l’aire de la OMS en l’àrea de la Unió europea  i Jordi Sunyer, catedràtic de la UPF, coordinador del programa de salut infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona. El moderador de l’acte va ser Francesc Robusté, catedràtic de transport de la UPC i membre de la Junta de l’ACCR.

Després d’una breu presentació de l’acte per part de Josep M Carreras, ponent de la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i membre de la Junta de l’ACCR, que agrair als ponents i al públic la seva participació, es va iniciar l’exposició del tema.

Xavier Querol, desprès de detallar els nivells actuals dels diversos components d’aquesta elevada contaminació atmosfèrica, va considerar que el transit rodat era l’origen principal de la mateixa i per això va recomanar una sèrie de mesures  que caldria portar a terme de forma escalonada, com ara: reduir l’entrada diària de vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple amb l’establiment d’un peatge urbà; facilitar la renovació de la flota existent, que circula de forma permanent per la ciutat (transport comercial, taxis, transport públic, etc.); ordenar la distribució urbana de mercaderies, establint horaris obligatoris en hores de baixa contaminació i la darrera mesura a establir cronològicament, la reducció de l’espai utilitzat  per els vehicles, incrementant l’espai peatonal i les zones verdes.

Jordi Sunyer va enfocar el tema, des del punt de vista dels efectes que produeix la mala qualitat de l’aire en la salut dels barcelonins. Recordà com el tema de la salut, ja va ser motor del canvi urbanístic en el cas del Pla Cerdà, indicant que la contaminació urbana actual es fins i tot més perjudicial de la contaminació generada per la revolució industrial, degut a la localització de les fonts que la originen, molt més properes a tots els ciutadans. Des del punt de vista mèdic,  va explicar  que els nous estudis que es van realitzant  assenyalen efectes cada cop mes perillosos, en multiplicitat d’òrgans del nostre cos i  també que tenen una especial incidència en edat infantil. També va exposar  altres efectes perjudicials per a la salut, derivats del tràfic urbà, que cal afegir als de la contaminació, com ara el soroll, la manca d’exercici físic per la utilització del vehicle i la ocupació de l’espai urbà que limita l’existència de zones verdes.

Janet Sanz, que ocupa la tinència d’alcaldia d’ecologia des del 2015, va coincidir amb les apreciacions dels anteriors ponents, que com va explicar formen part d’un grup de treball sobre la qualitat de l’aire creat per el municipi. En els aspectes tractats va considerar, que en general, Barcelona no està complint amb els mínims necessaris per poder oferir una bona qualitat de vida, però també va indicar que s’han iniciat diverses actuacions per assolir la seva millora. L’actual consistori, ja es va organitzar el 2015, agrupant les àrees d’urbanisme, mobilitat i ecologia, per tal de tenir en compte aquesta problemàtica de forma global i preferent. Per altre banda, donat que el tema no es limita a Barcelona,  també s’han establert mecanismes de coordinació amb tots els ens implicats, especialment amb l’àrea Metropolitana i la Generalitat, però també implicant les grans infraestructures com el port i l’aeroport, les industries i el transport. Va explicar que s’havien dissenyat i programat  58 mesures, que es volien aplicar en dues etapes. Un primer paquet de mesures urgents, estava orientat cap a l’actuació en els episodis puntuals de greu contaminació i  s’aplicaria  ja aquest any i un segon grup de mesures, de tipus mes estructural, orientades a facilitar el traspàs d’usuaris del cotxe a altres medis de transport, s’haurien de desenvolupar fins l’any 2020.  Va comentar, algunes mesures ja en marxa com l’etiquetatge dels vehicles segons el seu grau de contaminació, efectuat amb la DGT, que afectarà no sols a Barcelona sinó a tota la AMB.

La regidora, va subratllar que tot i que l’emergència es evident i es necessari actuar i  que caldria fer més coses,  també es important que aquestes es facin be, tinguin en compte tots els efectes de les noves actuacions i sobretot que aquestes es facin amb caràcter irreversible. Considerà que un nou Pla General Metropolità, com ja es va produir en moments anteriors, podria ser una oportunitat  per incorporar o millorar elements com els carrils per bicicletes, la organització de les  super-illes, els pàrquings dissuasius o la millora de la oferta de transport públic. Elements tots ells en els que l’Ajuntament hi està treballant.

Un cop acabades les intervencions dels tres ponents, s’obri un col·loqui entre aquests i els assistents a l’acte que omplien la sala, que demostrà l’interès que desperta aquesta temàtica que afecta a tothom, però molt especialment als habitants dels grans nuclis urbans.