Resum de la conferència sobre Revisió del model de finançament autonòmic per Montserrat Colldeforns, Antoni Zabalza i Albert Carreras
Revisió del model de finançament autonòmic
Albert Carreras: “El Govern Central ha desplaçat el dèficit a les Comunitats Autònomes incomplint la seva pròpia llei de distribució del dèficit”
Montserrat Colldeforns: “El mal funcionament del model actual no només perjudica Catalunya sinó a moltes altres comunitats autònomes”
Antoni Zabalza: “L’actual model de finançament autonòmic és absurdament complicat i obscur”
El passat 25 de setembre de 2014 l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) van coorganitzar l’acte “Revisió del Model de Finançament Autonòmic”. Davant un públic nombrós que pràcticament omplia l’auditori del CEC, el Sr. Joan B. Casas, Degà del CEC i el Sr. Josep Mª Vegara, Col·legiat d’honor del CEC, van obrir i moderar l’acte que vam comptar amb la participació de 3 ponents destacats: el Sr. Antoni Zabalza, Catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, la Sra. Montserrat Colldeforns, Economista i el Sr. Albert Carreras, Secretari General del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Carreras va iniciar la seva presentació recordant que s’ha de tenir en compte el context de les reivindicacions nacionals actualment en curs. A continuació, va descriure amb detall les mancances que, al seu entendre, té el model actual. En concret, va destacar, en primer lloc, l’existència d’un desequilibri vertical en l’accés als recursos i en el repartiment del dèficit a favor del govern central que s’ha accentuat molt ràpidament durant la crisi; en segon lloc, la necessitat de disposar de les bases fiscals pròpies, així com de superar les fonts d’ineficiència actuals. També va posar èmfasi en l’impacte que tenen sobre el model les deslleialtats de l’estat com ara l’incompliment de de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de Catalunya. Per últim, va concloure assenyalant l’impacte que té el model actual sobre el saldo fiscal de Catalunya i va apuntar algunes propostes de reforma: augmentar els recursos de les Comunitats Autònomes i la seva corresponsabilitat fiscal, millorar la lleialtat institucional i dotar al sistema d’una major transparència i equitat.
A continuació, la Sra. Colldeforns va mostrar la seva decepció amb el model de finançament actual degut als seus resultats que va qualificar com a “inacceptables” ja que tal i com mostra un estudi de l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) condiciona l’accés dels ciutadans als serveis fonamentals i, per tant, limita la igualtat d’oportunitats. Davant aquesta situació, la major part de les propostes de reforma plantegen la necessitat de dur a terme reformes constitucionals, però segons la Sra. Colldeforns aquest pas no seria necessària ja que considera que el model de 2009 incorpora elements suficients per a avançar cap a una hisenda federal. Per poder anar en aquesta direcció, creu que cal deixar de banda les limitacions que suposa centrar-se en la despesa per tal d’avançar cap a un model que es centri en el repartiment dels ingressos d’una manera senzilla tot i corregint les possibles asimetries que es produirien i que caldria anivellar tot i respecte el principi d’ordinalitat.
Per últim, el Sr. Zabalza centra la seva intervenció en diferents propostes de reforma del model actual que recullen alguns aspectes apuntats pels ponents anteriors però també apunta altres aspectes tècnics que caldria corregir per a avançar cap a un sistema efectiu d’igualació de la capacitat fiscal. Entre les propostes proposades, planteja com a fonamental la necessitat d’augmentar la corresponsabilitat fiscal a través de mecanismes senzills que incentivin a un major esforç fiscal a aquelles comunitats amb menor propensió a fer-ho (per exemple, aquelles amb una menor base fiscal) però que a l’hora també promoguin polítiques orientades al creixement. Finalitza la seva intervenció plantejant la necessitat de millorar la gestió política a l’hora de fer front a determinats projectes d’inversió que si no s’aborden de manera coordinada poden tenir un fort impacte sobre les finances locals o regionals. Contraposa les recents experiències de la Linea 9 del metro a Barcelona o la M-30/Calle 30 a Madrid amb l’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona on la cooperació entre els diferents nivells de govern va ser clau.
Fotos de la conferència aquí
Difusió a través del Col.legi d'Economistes de Catalunya (CEC)