Novedades

Resum de la conferència “Cinc mesures de la felicitat a Catalunya”. Barcelona 11 de desembre de 2014. Ateneu Barcelonès

Resum de la conferència “Cinc mesures de la felicitat a Catalunya”. Barcelona 11 de desembre de 2014. Ateneu Barcelonès

 
   

Resum de la conferència “Cinc mesures de la felicitat a Catalunya”. Barcelona 11 de desembre de 2014. Ateneu Barcelonès 

El dijous 11 de desembre de 2014 a les 19:30 hores, el Sr. Alex Costa ha impartit la conferència “Cinc mesures de la felicitat a Catalunya” a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu dins el cicle “Felicitat, benestar i desigualtat a Catalunya”.

Davant d’uns 50 assistents, i després de la presentació realitzada pel Sr. Josep Maria Carreras, el Sr. Costa ha realitzat una interessant reflexió sobre la importància de millorar les estadístiques existents sobre la felicitat ja que aquest hauria de ser un dels objectius que guiés les polítiques públiques. Tot i reconèixer les dificultats de mesurar adequadament la felicitat d’una societat i dels seus ciutadans, el Sr. Costa ha dut a terme un repàs de les principals mesures de felicitat tot i destacant els seus avantatges i inconvenients i valorant cadascuna d’elles en funció dels seus resultats, del seu grau d’objectivitat/subjectivitat i de la seva capacitat per a recollir adequadament les desigualtats. També ha il·lustrat la seva exposició amb taules i gràfics estadístics on s’ha mostrat la situació de Catalunya en relació a altres països a partir de les diferents mesures considerades.

La primera mesura que ha destacat el Sr. Costa ha estat el PIB per càpita, una mesura objectiva i unidimensional que, al seu entendre, tracta d’aproximar el nivell de benestar material de la societat i que, per tant, resulta apropiada en el cas de societats pocs desenvolupades, però que presenta alguns inconvenients com ara la necessitat de corregir pel cost de la vida a l’hora de comparar diferents territoris o la seva escassa capacitat per a explicar diferències entre països en altres indicadors de felicitats subjectius (el que es coneix com “paradoxa d’Easterlin”). En canvi, ha destacat el fet que aquesta mesura és la única que, al seu entendre, recull de manera adequada l’existència de desigualtats entre països.

La segona mesura que ha explicat ha estat l’escala de Cantril, una mesura subjectiva i unidimensional, a partir de la qual els individus s’autoposicionen en funció de la seva autopercepció de felicitat i que, en canvi, presenta el problema que es basa excessivament en l’opinió dels individus.

Per aquest motiu, sovint es combina aquesta informació amb d’altres indicadors objectius donant lloc a altres mesures unidimensionals com ara l’Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides i el Happy Planet Index de la New Economic Fundation. Totes dues mesures combinen informació de diferents variables com ara l’esperança de vida, l’escolaritat de la població, el PIB o la petjada ecològica en un únic índex. La combinació d’aquestes dades permet tenir una visió menys basada en percepcions personals que l’escala de Cantril tot i que en el cas concret del Happy Planet Index, potser es dona massa importància a qüestions ecològiques que no tenen perquè influir de manera directa en la felicitat dels ciutadans actuals.

La darrera mesura descrita pel ponent ha estat el Regional Well-Being Index elaborat per l’OCDE i que té el seu antecedent al Better life index proposat fa un temps per la mateixa organització. Es tracta de mesures multidimensionals de tipus objectiu que, però, tenen punts en comú amb d’altres iniciatives com ara el Gallup index o els estudis elaborats per la Deakin University tot i que aquests estudis posen un major èmfasi en la component subjectiva. Segons el Sr. Costa, aquesta percepció multidimensional de la felicitat té un precedent en la piràmide de Maslow on s’ordenen les necessitats dels ciutadans en diferents capes començant per les fisiològiques, seguint per les de seguretat i acceptació social i finalitzant amb les d’autoestima i autorealització.

Un cop finalitzada la presentació, s’ha obert un torn de paraules on diversos assistents han pogut intercanviar impressions i opinions amb el ponent en relació al tema objecte de debat.