Les relacions Europa- Magrib: una visió des de Catalunya. Resum
El diàleg entre les dues ribes de la Mediterrània: Magrib i Catalunya
Cicle de conferencies de lAssociació Catalana de Ciència Regional
Les relacions Europa- Magrib: una visió des de Catalunya
Senén Florensa . Director General de lInstitut de la Mediterrània
El cicle de conferències denguany es a iniciar el 10 doctubre amb la intervenció den Senén Florensa que va introduir-nos en la complexa realitat dels països dambdues ribes de la Mediterrània i les relacions entre aquests, alhora que ens explicava la significació que ha tingut per aquest àmbit, la tasca iniciada el 1995 a la Conferencia Euromediterrània i que va portar a la creació dun Partenariat euromediterrani, en el que es coneix com el Procés de Barcelona.
La Mediterrània es avui en dia, malgrat la relativa proximitat geogràfica i els segles dhistòria comuna, una frontera abrupta, marcada per la gran diferència econòmica entre els territoris del nord i del sud. Aquest diferencial en els nivells de renda -que assoleix una proporció d1 a 20 entre alguns països- es a lorigen del fenomen migratori (vers el nord) i condiciona les relacions econòmiques i socials entre les dos ribes.
Daltra banda, els conflictes existents- el mes greu dels quals es el de Palestina i Israel, però també hi ha el contenciós entre el Marroc i Argelia sobre el Sàhara- dificulten notablement el desenvolupament econòmic a nivell subregional.
Els països de la riba nord, al seu torn, estan fortament implicats en el procés de construcció de la Unió Europea i en aquest context de creació dun espai comú les relacions centreeuropees esdevenen prioritàries, relegant sovint a un segon pla làmbit de la Mediterrània.
Per això, lassociació nascuda en el Procés de Barcelona es una iniciativa única pel que suposa de compromís tant del conjunt de la UE com dels països de la ribera sud i de Pròxim Orient, de treballar per una Mediterrània de pau, estabilitat i prosperitat compartida. Aquesta iniciativa ha estat renovada el 2005 amb ocasió de la Conferencia Barcelona +10 que va acordar un pla de treball per als propers 5 anys.
Lassociació euromediterrània ha facilitat, al llarg dels darrers 10 anys, una major interrelació dels països mediterranis amb al UE i tambe lestabliment dacords i programes dajut que han incidit en la millora de la situació dels països menys desenvolupats. Així, shan produït avenços a nivell econòmic i social, en països com Marroc i Tunísia que van ser els primers en subscriure aquests tipus dacords amb la UE i també en daltres com Jordània que shi ha afegit posteriorment.
Ara, les noves politiques de cooperació la UE, concretades en lInstrument Europeu de Veïnatge i Partenariat (IEVP) fixen les bases per una millora de la qualitat de lassistència envers aquests països i posen a la seva disposició fons addicionals per que puguin assolir les reformes socials i econòmiques necessàries.
En relació a les politiques comunitàries anteriors, la IEVP ofereix un ventall mes ampli de mesures de cooperació en àmbits com la col·laboració política, la seguretat, les relacions econòmiques i la societat civil. Mitjançant lacord bilateral dun pla dacció, sestableix el marc pel que es regiran les relacions entre la UE i cadascun dels països, i es determinen les ajudes econòmiques que aquest rebrà per assolir els objectius plantejats. Un dels aspectes mes destacables es que en la negociació dels plans dacció, saborden de manera integral les qüestions econòmiques, socials i culturals i alhora aquelles relatives a la governabilitat i els drets humans.
Tot plegat, la nova IEVP facilitarà lestabliment de nous acords i en millorarà la seva capacitat dincidència sobre el desenvolupament i la modernització dels països receptors.
En qualsevol cas, davant els reptes duna societat globalitzada, a la Mediterrània li resta encara un llarg camí per recórrer abans dassolir un cert equilibri.
Lourdes Feixa Lapedra