Novedades

Resum de la conferència: Recursos humans i empleabilitat

Resum de la conferència: Recursos humans i empleabilitat

La presentació del Dr. Francesc Solé Parellada va començar fent referència a la creació de la Fundación CyD que va nèixer amb l’objectiu de millorar el coneixement de la realitat universitària a Espanya. Per nombre d’efectius, d’un milió i mig d’estudiants,  volum  de personal, així com per l’aportació de les universitats al desenvolupament econòmic,  es feia molt necessari millorar aquest coneixement.

Per portar a terme aquest objectiu la Fundació va decidir elaborar un informe anual, i va demanar al Dr. Martí Parellada l’elaboració del mateix. En l’actualitat està a punt de publicar-se l’onzena edició.

El Dr. Parellada va començar la seva conferència, amb el titol, Recursos humans i empleabilitat, afirmant que el diagnòstic que es pot fer avui del sistema universitari espanyol és força clar, i que en tot cas la dificultat rau en la definició i aplicació de polítiques ajustades a superar els problemes detectats en aquest diagnòstic

 La primera aproximació al nostre sistema educatiu en comparació a altres països de referència de la UE o al conjunt de la UE-28 mostra que aquest sistema té una estructura atípica. El percentatge de persones amb un nivell d’estudis corresponent al nivell obligatori i també a nivell universitari, és més gran a Espanya, en detriment del nivell intermedi, de població amb nivell d’estudis post-obligatoris no universitaris, un nivell que es pot assimilar a la formació professional. Aquest darrer nivell mostra uns 25 punts per sota de la mitjana de la UE-28.

Una segona constatació, ja centrats als titulats universitaris, és que la seva taxa d’atur és, segons les darreres dades de 2014, entre un 12 i un 14%, mentre que a la UE és la meitat, d’un 6%.  Aquesta situació relativament pitjor també es troba en el nivell salarial, ja que el “gap” entre les retribucions dels titulats universitaris i la resta dels ocupats, encara que és significatiu a Espanya, és menor que a la resta de la UE.

Cal dir que aquestes dades no qüestionen l’existència d’un retorn positiu a la inversió que suposa accedir a un títol universitari. L’existència d’aquest  retorn positiu és indiscutibe. Ara bé, en el nostre cas és menor que en altres països de la UE.  Una possible causa d’aquest retorn més limitat és la situació de sobre-educació que afecta al mercat de treball del país, que fa que un 37% dels titulats universitaris treballin en ocupacions que no requereixen titulació universitària.

El Dr. Parellada va apuntar que el problema de fons és, en definitiva, un problema de desajust entre oferta i demanda. En relació a aquest tema es van presentar els resultats d’un recent estudi molt exhaustiu desenvolupat pel Ministeri d’Educació amb dades d’afiliació a la Seguretat Social. Es tracta d’un estudi d’una gran cobertura, per als titulats dels anys 2009-2012, que només deixa sense considerar un petit percentatge dels titulats (ocupats afiliats a mútues professionals, persones que treballen a l’estranger, per exemple) .

El professor Parellada va mostrar els resultats en termes d ’afiliació, de sobreeducació,de precarietat, i altres conceptes per grans àrees de coneixement i també per un desagregat més detallista. En general resulta clar que els estudis de Salut, els estudis tècnics i els de ciències socials tenen uns resultats millors que el d’humanitats i artístics, pràcticament en tots els aspectes considerats a l’estudi de referència.

En resum es posa de manifest, va concloure el Dr Parellada, que el diagnòstic està força consolidat, però no resulta tan clar com implementar les polítiques per millorar l’empleabilitat dels titulats universitaris. En tot cas una acció molt evidente és que els estudiants abans de decidir-se per un ensenyament i una universitat tinguin informació sobre la empleabilitat futura que pot suposar la seva decisió.

Desprès de la intervenció del professor Parellada es va produir un interessant debat, entre altres coses el Dr. Parellada va apuntar que hi ha una responsabilitat compartida entre les mateixes universitats i l’administració a l’hora d’implementar polítiques de millora dels sistema universitari.