La Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i l’Associació Catalana de Ciència Regional van organitzar el 9 de febrer una conferència online centrada en analitzar com la COVID-19 ha suposat un canvi de paradigma en els processos de producció de dades i difusió d’informació, amb una incidència directa en el coneixement de l’economia urbana.

Es tractava de constatar que la pandèmia ha produït un salt estructural disruptiu en la innovació i la recerca en els processos de producció de dades i difusió d’informació, amb una incidència directa en el coneixement de l’economia urbana de casa nostra. Aquests canvis han suposat, per exemple, una major capacitat de seguiment de les variables econòmiques amb informació privada per part del sector públic, publicació de dades diàries sobre l’economia de la ciutat de Barcelona, publicació diària i individualitzada sobre els centres educatius de Catalunya, etc…

El vicepresident de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya Miquel Morell Deltell i el president de l’Associació Catalana de Ciència Regional Àlex Costa Saenz de San Pedro van donar la benvinguda a l’acte destacant que «l’objectiu de la trobada és abordar el paper catalitzador dels processos d’innovació en la producció i difusió d’informació que ha tingut i està tenint la COVID-19 en la nostra societat».

 

 

La primera ponència de l’acte va anar a càrrec de l’economista i director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Xavier Cuadras Morató, el qual va centrar-se a explicar l’impacte de la COVID-19 en l’estadística oficial catalana. Cuadras Morató va subrallar que «la pandèmia va portar a un augment de la demanda i a noves necessitats d’informació amb indicadors d’alta freqüència, fet que va portar a importants canvis en els processos estadístics i a noves fonts d’informació». El director de l’Idescat va destacar que «la COVID-19 va portar a la necessitat de facilitar informació d’alta freqüència, fent que adaptéssim les eines web de l’Idescat a la nova cadència de dades diàries i setmanals, incorporant noves tabulacions d’alta periodicitat».

 

Seguidament, la cap del Servei d’Indicadors i Estadística del Gabinet Tècnic del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Marta Masats i Folgueras va detallar com funcionen els indicadors de la incidència de la COVID-19 als centres educatius de Catalunya, els quals s’agrupen a l’eina «Traçacovid». Masats i Folgueras va explicar com «amb la Traçacovid més de 5.000 centres educatius informen diàriament de casos sospitosos i confirmats, així com els grups de convivència estables confirmats». «Unes dades que es comuniquen cada dia a tota la ciutadania i que també ens serveixen per elaborar quadres de comandament que faciliten la presa de decisions», va afegir. Segons la cap del Servei d’Indicadors i Estadística del Gabinet Tècnic del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, «l’evidència de les dades que ens facilita l’eina Traçacovid ens diu que els centres educatius són receptors de la incidència Covid-19 de la població i no motors i que les escoles són segures».

Finalment, el director de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona Màrius Boada i Pla va centrar-se en donar a conèixer la pàgina web que recull l’impacte en temps real de la pandèmia COVID-19 a Barcelona amb l’objectiu de monitoritzar com funciona la ciutat, amb dades sanitàries i també de l’impacte de la pandèmia en tots els àmbits. Segons el director de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona «la COVID-19 ha posat de relleu la necessitat d’un nou perfil professional a l’administració pública centrat en la ciència de les dades».

 

A les tres intervencions es va posar de manifest el repte que ha suposat la COVID-19, les importants novetats i innovacions que ha comportat fer front a les noves demandes d’informació generades. A més es va destacar que aquestes innovacions han desenvolupades en un entorn de feina especialment complex per part del personal de les administracions públiques. Entre els ponents va haver consens respecte a que bona part d’aquests canvis tindran un efecte permanent en l’àmbit de la producció i difusió de la informació pública.

Una vegada fetes les tres intervencions es va produir un intercanvi d’observacions i preguntes. Es va posar de manifest la necessitat que tenen, i que tindran encara més en el futur, les oficines d’informació del sector públic, de fer servir informació de les empreses privades, com operadores de telecomunicacions o entitats financeres. Va quedar clar que aquesta nova realitat requerirà un canvi significatiu en el marc legal i que aquesta s’haurà de produir en el marc del sistema estadístic europeu.

En les paraules que van cloure l’acte, el Sr. Miquel Morell va emplaçar els ponents a fer, en el termini d’un any, una nova trobada a l’efecte de saber com han evolucionat aquestes noves eïnes informatives i, d’aquesta forma, poder constatar el caràcter estructural dels canvis que ha produït la COVID-19.

Es pot accedir al desenvolupament íntegre de l’acte a l’enllaç adjunt

https://www.youtube.com/watch?v=24ac0DSeW50