El passat dijous 21de maig de 2015 va tenir lloc la conferència coorganitzat El model productiu, Catalunya versus País Basc coorganitzat per l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

L’acte ha tingut el seu inici en la benvinguda als assistents i als agraïments als conferenciants per part del Degà del Col·legi d’Economistes, el Sr. Joan B. Casas. A continuació, el Sr. Josep Mª Vegara ha fet una breu presentació dels conferenciats tot i destacant la seva expertesa en l’àmbit de la política industrial, un dels aspectes claus sobre els que tracta la conferència.

El Sr. Miquel Puig ha centrat la seva intervenció en una idea que al seu entendre és relativament senzilla però xocant: la política de creació d’ocupació a Espanya durant els últims 30 anys ha estat un èxit tot i que la percebem com un fracàs. El Sr. Puig ha recolzat el seu argument amb dades prou contundents que il·lustraven com la generació d’ocupació (fins i tot descomptant l’impacte de la bombolla de la construcció) ha estat superior a Espanya en relació a la relació de la Unió Europea (només superat per Alemanya en termes absoluts i Irlanda en termes relatius). Per què ho percebem, doncs, com un fracàs?  Perquè aquesta creació d’ocupació no ha anat acompanyada d’una reducció d’atur. El principal motiu és que els llocs de treball que s’han creat han estat de baixa productivitat, baixa qualificació i baixos salaris i, per tant, han estat ocupats en la seva major part per treballadors immigrants. Al seu entendre, el model productiu basat en una especialització en serveis de baix valor afegit ha resultat extremadament exitosa en la generació d’ocupació però totalment equivocada des d’un punt de vista de millora de la productivitat. La comparació dels resultats del País Basc (que no ha renunciat a seguir tenint activitat industrial i a promocionar-la) amb Catalunya (on l’activitat industrial  s’ha mantingut però no s’ha potenciat amb la mateixa intensitat) però també amb d’altres Comunitats Autònomes de l’estat i altres països europeus posa de manifest la necessitat de reorientar els nostre model productivitat i es mostra particularment optimista de que ho aconseguirem si hi posem voluntat.

Tot seguit, el Sr. Alfred Pastor afegeix que la diagnosi que ha fet el Sr. Puig sobre les polítiques d’ocupació es podria fer sobre altres àmbits. Posa, per exemple, com la sortida de la crisis a través de la devaluació interna ha estat exitosa (ha complert els objectius que es perseguien) però va en la direcció equivocada. Al seu entendre, la principal font de creixement econòmic és la demanda interna i, per tant, és l’hora de dur a terme reformes que permetin recolzar a les empreses exitoses dins l’activitat industrial perquè consolidin la seva posició internacional i serveixen d’exemple a altres que pugin expandir la seva activitat internacional. Aquí és on, al seu entendre, el sector públic ha de jugar un paper actiu.

L’acte finalitzà amb un interessant i animat debat entre els conferenciats i els assistents sobre diferents temes relacionats amb l’objectiu de la xerrada.