La Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha organitzat, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Ciència Regional, un acte virtual per presentar les dades de l’estudi «El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya» que determina les diferències del cost de la vida i del risc de pobresa entre Comunitats Autònomes, àrees metropolitanes i ciutats de l’Estat, tenint en compte el preu de la vida en cadascun d’aquests territoris.

Els coautors de l’estudi Vittorio Galletto (cap de l’àrea d’Economia Regional i Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) i Àlex Costa (Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona) han detallat que l’estudi recull l’anàlisi realitzat a partir del nivell de preus de cada territori i dels indicadors de renda de les llars i del preu de lloguer de l’habitatge per les Comunitats Autònomes i les àrees metropolitanes.

«La correcció del PIB amb el cost de la vida retalla la diferència de renda», han destacat. En aquest sentit, han explicat que «per comprar una mateixa cistella de productes, a Madrid cal un 15,7% més de diners, i a Extremadura cal un 13,6% menys de diners que a la mitjana espanyola» i han afegit que «Catalunya se situa en segona posició i, per tant, a la seva població la mateixa compra li surt un 7’6% més cara que a la resta de l’Estat». També han subratllat que «en aplicar el cost de la vida, es modifica el rànquing de les Comunitats Autònomes en termes de la renda familiar disponible per càpita». «Així doncs, Catalunya passa de ser la tercera amb més riquesa a la sisena, si es té en compte el nivell de preus», han conclòs.

En relació a com el diferent cost de la vida pot afectar al risc de pobresa de cada territori, Galletto i Costa han apuntat que «actualment només s’utilitza un únic llindar de pobresa per a tot l’Estat perquè es considera que la despesa per a tenir una vida digna és la mateixa a totes les Comunitats Autònomes, quan és evident les diferències en el cost de la vida que existeixen entre elles». «Per fer comparatives realistes de benestar de la població entre economies cal treballar en euros de capacitat adquisitiva equivalent i, per tant, tenir en compte el diferent cost de la vida de cada economia», han conclòs.

Finalment, el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya Guillem López Casasnovas ha intervingut per aportar referències d’anàlisis previs respecte la qüestió de les diferències en el cost de la vida i posar el focus en com aquests nous indicadors considerant aquest factor poden esdevenir claus a l’hora de dissenyar les polítiques públiques.