Novedades

Resum de la Conferència: El comerç i els serveis a Barcelona: El comerç a Barcelona avui i reptes de futur

Resum de la Conferència: El comerç i els serveis a Barcelona: El comerç a Barcelona avui i reptes de futur

Resum de la Conferència: El comerç i els serveis a Barcelona: El comerç a Barcelona avui i reptes de futur

La sessió va tenir lloc al Col.legi d’Economistes el passat dijous 31 de gener del 2019 i va ser presentada i tancada per Sr Miquel Morell, en la seva condició de membre de la Junta de l’ACCR i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

El primer conferenciant va ser el Sr. Carles Carreras, Catedràtic de Geografia Humana (UB). Al llarg de la seva intervenció va recordar estudis i experiències en el passat, com de forma singular, l’Atles del Comerç de Barcelona, del qual va ser director. Seguidament va posar de manifest i va insistir en la necessitat de crear novament coneixement sobre el sector, perquè hi ha molts element de la informació que tenim sobre el mateix que són inadequats, des de les classificacions fins a la utilització dels formats (grandària dels locals) per dissenyar les polítiques comercials.

Seguidament, el Sr. Santiago Pagès, economista i President del Grup de Retail del CEC, va començar dient que l’economia mundial es una economia de ciutats, i la competència internacional és una competència de les grans ciutats del món per atreure capital: talent i inversions. Hem de ser conscients de la molt bona posició de Barcelona en aquest àmbit i no caure en aproximacions massa negatives. Tanmateix la situació del sector comercial avui és complexa i cal afrontar els reptes del present, especialment, del comerç on line. Es necessari per adaptar el sector a les noves tecnologies la regulació. Però és molt important que la regulació no estigui argumentada en la idea de la competència deslleial, perquè sobre aquesta base l’argumentació està perduda, tant a Catalunya, com a L’Estat i a Europa. El fonament regulatori ha de fer referència a idees vinculades al medi ambient i a l’urbanisme. Una política comercial no per afavorir al sector comercial sinó per afavorir la ciutat, el medi ambient i el consumidor. Com a exemple del passat va fer referència a la política regulatòria d’implantació de les grans superfícies desenvolupada per la Generalitat de Catalunya en els anys noranta. Aquesta va ser un cas de gran èxit que va evitar la desertització comercial del centre de la ciutat. Ara caldria formular polítiques del mateix estil per afrontar els reptes actuals del comerç, novament sobre la base de l’urbanisme.

La tercera i darrera intervenció va ser desenvolupada pel Sr Sergi Mari, Gerent de Turisme, Comerç i Mercats de l’Ajuntament, com a representant de l’àrea de comerç de l’Ajuntament de Barcelona.  Va posar èmfasi en la dificultat d’adaptar-se als canvis, tant per part de l’Administració , com dels comerciants i la necessària resiliència per afrontar els accelerats canvis en els procesos d’interacció oferta-demanda.

Va explicar un cas concret que són les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona de digitalització del comerç, que pretenen aconseguir que els comerços barcelonins entrin en la distribució amb el format e-comerç. Aquesta política té diferents dimensions com la formació, implementar casos pilot, i les subvencions. Una idea molt rellevant de les polítiques comercials és el foment de l’associacionisme comercial, ja que de forma aïllada és molt difícil l’adaptació dels comerços als nous sistemes de distribució.

La Sra Clara Díez, membre del Grup de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre de l’ACCR, va presentar els ponents a l’inici de la sessió, i un cop acabades les intervencions va moderar el debat. Al llarg del debat van sortir diferents aspectes de la política comercial desenvolupada a Barcelona. Una de les polítiques que va ser més esmentada va ser la de la recuperació dels mercats municipals, que  l’entendre dels assistents és un exemple de política comercial d’èxit. Un punt concret de debat va ser el de la del Mercat de la Boqueria. Segons alguns assistents està en una situació insostenible i, en canvi, per altres és un dels elements de més valor de l’oferta de la ciutat.

En resum, el problema del Top Manta, la turismofòbial’ordenança de les terrasses i un llarg etc, fan que els comerciants coincideixin en el fet que en els darrers anys Barcelona ha viscut una sèrie de conflictes que no afavoreixen el comerç, més enllà de les crisis econòmiques. Tot això fan que la “marca Barcelona” se’n ressenti i cal posar ordenament en les polítiques públiques i que aquestes estiguin coordinades entre les urbanístiques i les pròpies del comerç.