Novedades

Resum de la Conferència del Toni Massanés de la Fundació Alícia: Pagesia i alimentació. Origen local dels aliments

Resum de la Conferència del Toni Massanés de la Fundació Alícia:   Pagesia i alimentació. Origen local dels aliments

La conferència va tenir lloc Dilluns, 26 de novembre de 2018, a les 19.00 h. a l’ Ateneu Barcelonès i va ser moderada per Francesc Solé Parellada.

 

L’interès per menjar sa de manera més sostenible i conscient a sobre passat els cercles del consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats.

 

“Proximitat”, “Km 0”, “de pagès”, “origen” són paraules cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? realment es prioritza l’alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just el contrari? En Toni Massanés, de la Fundació Alícia, ens va dir que aquest interès dels productes de proximitat és la reacció davant la vivència de que cada cop en mengem menys de productes de proximitat, cada cop mengem més coses de més lluny.

 

I això es pot veure els súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. “De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting.

 

Si mirem les dades, en realitat cada cop s’importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics com l’advocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores como Osona o Prades.

 

L’Horta de Barcelona ja no és del Delta del Llobregat a del Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia però cada cop són més habituals les de la resta d’Europa, d’Àfrica i Amèricas. Mentrestant, el 70% de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l’exportació.

 

El sr. Massanés al llarg de la seva conferència va fer un recorregut pels plats “top” de cada època a casa nostra, des del “còctel de gambes” dels anys setanta fins a l’actual eclossió del “sushi”, passant per moments en els que plats com el “carpaccio” estaven en el cim de les preferències dels nostres comensals.

 

Com exemple d’aquest cicle de vida dels plats, que tenen amb el temps més o menys popularitat, es va fer esment del declivi de la, en temps molt demandada, “vichyssoise”, clarament superada en l’actualitat pel tradicional “gazpacho”.

 

En la darrera part de la seva conferència, i també amb intervencions del Sr. Parellada, es va fer una aproximació a la relació entre el marc de referència sensitiu que té cada persona i la seva capacitat de valorar la cuina de la seva terra. En aquest sentit, encara que els professionals de la cuina a Catalunya han estat extraordinàriament oberts a tradicions culinàries forànies, es va reivindicar la cuina catalana tradicional, que sens dubte és la que millor podran apreciar, sobre la base de la nostra memòria individual i col·lectiva, els nostres conciutadans.