JORNADA SOBRE INFORMACIÓ ESTADÍSTICA I COMPETITIVITAT A L’ECONOMIA CATALANA

El passat dia 20 de març l’Associació Catalana de Ciències Regionals, amb la col·laboració de l’Institut Nacional d’Estadística, la Secció d’economia de l’Ateneu Barcelonès i el suport de la Universitat Pompeu Fabra, va organitzar una jornada sobre indicadors de competitivitat en l’Economia Catalana.

La Sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès es va omplir de més de 80 professionals de diferents àmbits i administracions per tal de conèixer metodologies, resultats i aplicacions de diversos indicadors macroeconòmics que permeten abordar anàlisis comparatives de competitivitat regional.

L’acte va ser presentat pel president de l’Associació Catalana, el professor Jordi Suriñach acompanyat per Anna Ventura, Directora de l’Idescat i Pedro Revilla, Director de l’INE. Ja des de la presentació de la Jornada es va posar de manifest la importància de les anàlisis de competitivitat en les economies regionals i especialment, la forma de poder entendre i actuar en els temps de crisi.

Les intervencions varen anar a càrrec de diferents tècnics de les institucions convocants, així com de les pròpies universitats catalanes.

L’Àlex Costa, vàrem tenir l’oportunitat de comptar amb els dos directors de l’INE, va abordar l’anàlisi dels indicadors per la medició estadística de la competitivitat des de la mateixa concepció clàssica del concepte de competitivitat lligada a quotes de mercat, indicadors de preus, etc.

A partir d’aquesta primera aproximació va criticar-ne el seu enfocament, per excessivament unilateral i va proposar no tant els termes quota de mercat sinó, seguint les últimes reflexions de Krugman, ampliar el concepte en temes de productivitat, capacitat de innovació, etc.

Això porta a Costa a plantejar indicadors de caràcter mutidimensional, on els indicadors clàssics hi adjunta altres indicadors de resultats més explicatius de les causes i factors de la pròpia competitivitat per portar-nos al concepte de competitivitat rellevada.

Per la seva part, Enric Ripoll, encarregat a l’IDESCAT de la producció d’estadística regional va parlar de la necessitat d’harmonitzar les estadístiques de competitivitat, i en aquest sentit va fer un repàs de les aportacions estadístiques regionals a Galícia, Balears i Andalusia.

Va presentar un model que suposa la translació dels instruments de mesura de la competitivitat industrial a la competitivitat turística interregional, en relació a altres mercats receptors.

En la seva intervenció en el tram científic de la Jornada, Pedro Revilla, parlant dels indicadors de preus d’exportació, va començar a presentar sèries de indicadors de conjuntura (mensuals) aportant reflexions sobre els impactes dels canvis de qualitat dels productes sobre els índexs de valors unitaris (IVUs).

Les anàlisis pràctiques d’aquests índexs, per exemple de forma comparativa dels diferents països de la zona euro (Espanya, Alemanya), demostren el seu caràcter sincrònic.

Malgrat tot, Revilla advertia sobre els efectes de la globalització en la construcció dels índexs de preus a l’explotació, com a indicadors de competitivitat, pels perills que poden comportar els esbiaixos conseqüència de les exportacions inter-grup.

De les anàlisis de l’Institut Nacional d’Estadística, que avancen en la confecció de índexs per establiment, s’adverteix la necessitat de millorar la competitivitat en mesura de que augmenta l’obertura exterior.

Cristina Rovira, de l’IDESCAT, va plantejar la història del desenvolupament dels diferents indicadors elaborats per la Institució, convertits en instruments del pacte competitivitat signat entre el Govern de la Generalitat i els agents socials. Va presentar diferents instruments sobre competitivitat exterior en relació als preus, amb els impactes que sobre els mateixos tenen la taxa efectiva de preus o la taxa de canvi de model.

Finalment, els investigadors de la Universitat de Barcelona (AQR / IREA, anàlisi quantitativa regional / institut de recerca de l’economia aplicada),  Raül Rovira i Esther Vayà, varen presentar les seves investigacions sobre aquests temes.

El professor Rovira va incidir en la diferència que cal atorgar a les anàlisis multidimensionals si es plantegen en termes ex post és a dir, els indicadors de resultats que intenten explicar que ha passat, i les anàlisis ex ante que, com indicadors de factor, intenten endinsar-los en el camp de les prediccions.

Sobre aquestes bases, Rovira, va presentar diferents índexs com els informes del Fòrum econòmic mundial, de World Competitives Scoreboard o l’índex DB del Banc Mundial, per acabar presentant-nos l’índex que està elaborant  AQR / IREA pel COPCA per establir oportunitats de negoci en mercats exteriors, amb l’anàlisi comparativa de 65 variables referides a 65 economies diferents.

Per la seva part la professora Vayà ens va presentar la metodologia per la realització dels indicadors que es deriven de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Va posar èmfasi en la necessitat de que els indicadors siguin comparatius per poder esdevenir útils.

“L’Acord” planteja 71 indicadors de seguiment, 14 de caràcter general i 67 de caràcter específic en termes de penetració de les TIC, ús d’idiomes, infrastructures, inversions en R+D+i, sòl disponible, etc.

Acabada la sessió d’exposició es va obrir un debat, en el qual varen destacar diferents aspectes que van des de l’ampliació de les informacions rebudes, per part d’altres investigadors de diferents organismes oficials, fins a destacar la importància dels instruments com a eina de treball.

Per utilitzar les paraules d’un dels intervinents en el debat es va posar de manifest la necessitat, cada vegada més gran, de interrelacionar els “productors” dels indicadors amb els “usuaris”, d’aquests indicadors que generalment són els encarregats d’aplicar mesures de polítiques econòmiques.

Finalment, possiblement caldria fer esment a la consideració del professor J. Trullen, que va posar de manifest, seguint les posicions del darrer Nobel americà d’economia la necessitat de començar a pensar en termes de indicadors de caràcter més local, tota vegada que la competitivitat s’extendrà de ser entre regions a ser entre ciutats i els seus entorns metropolitans.

En aquest sentit caldrà anar incorporant progressivament, indicadors de caràcter o conseqüències territorials, com poden ser els costos laborals indirectes (diferències de l’IPC, cost d’habitatges, cost de desplaçament), el grau de capitalització física del territori, com per exemple el nivell de infrastructures i el seu grau de saturació, i el mateix capital intel·lectual.

Des de la Junta de l’Associació Catalana de Ciències Regionals, es vol agrair les aportacions de tothom, tant a les exposicions com en el debat posterior, agraïments que es varen plantejar en un triple sentit:

Agraïments a les entitats col·laboradores, als ponents, assistents i interventors en el Debat.

Agraïments pel que fa a la cooperació institucional tant d’organismes estadístics (INE, IDESCAT) com universitaris (Universitats de Barcelona i Pompeu Fabra), com de l’Ateneu i la seva Secció d´Economia.

I finalment agraïments en el sentit de la necessitat de trobar espais de col·laboració entre aquells professionals que produeixen “matèries primeres” , es a dir, dades bàsiques estadístiques, “productes semi elaborats i elaborats”, es a dir, els indicadors, i els “usuaris finals”.

Podeu trobar els materials de les ponències en aquesta mateixa web.

També podeu veure les fotos de la jornada aquí

Marçal Tarragó