Novedades

Resum de la conferència: “La desigualtat de renda entre els barris de Barcelona Què es pot fer per corregir-la?”

Resum de la conferència: “La desigualtat de renda entre els barris de Barcelona Què es pot fer per corregir-la?”

El dijous 28 d' abril, la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i l'ACCR van organitzar la conferència: “La desigualtat de renda entre els barris de Barcelona Què es pot fer per corregir-la?” amb la participació de la Sra. M. Jesús Calvo, del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i el Sr. Josep Maria Carreras en representació de la secció d’Economia de l’Ateneu i l’ACCR.

El Sr. Carreras va donar inici a l’acte presentant als ponents i excusant a la Sra. Laia Ortiz, Segona Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona per no poder assistir per haver d’atendre un altre compromís de darrera hora de la seva regidoria. També va reflexionar sobre l’interès del tema des de la perspectiva de les entitats organitzadores tant des de la perspectiva de la diagnosi com de la proposta de polítiques, dos aspectes que haurien de guiar les intervencions dels ponents.

A continuació, la Sra. Calvo va iniciar la seva ponència tot i destacant les dificultats del tema no només pel que fa al dèficit d’estadístiques com els problemes conceptuals relacionats amb la mesura de la desigualtat. En aquest sentit, destaca els esforços del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona per a elaborar des de l’any 2007 un índex de Renda Familiar Disponible per barris de la ciutat i des de l’any 2000 pels districtes. Aquest índex recull el nivell i l’evolució de cinc indicadors clarament relacionats amb la capacitat de generar ingressos i de consumir de les famílies així com la seva situació laboral i patrimonial. L’anàlisi d’aquests indicadors a partir de distintes taules i gràfics acompanyats de l’entenedora explicació de la ponent va permetre als assistents disposar d’àmplia informació sobre quina ha estat l’evolució de la desigualtat entre els barris de Barcelona des de l’inici de la crisi. La conclusió més rellevant d’aquesta anàlisi és que les desigualtats han augmentat considerablement degut al major empobriment dels barris situats a la part baixa de la distribució mentre que a l’hora els barris amb major renda han consolidat la seva posició. Aquesta tendència justifica (encara més) la necessitat de polítiques públiques que contribueixin a corregir la situació.

En aquest punt, inicia la seva intervenció, el Sr. Fernández .

En primer lloc va recordar que l’equip de govern de Barcelona va guanyar les eleccions amb un programa en el que prioritzava la lluita contra la desigualtat i la reducció de la pobresa. Aquestes accions estan territorialitzades, ja que és conscient de que a alguns barris, com ara els de la franja del Besòs, Ciutat Vella, la Marina de la Zona Franca i el Carmel (els “barris invisibles”), s’està donant un procés accelerat de pèrdua de la cohesió social (atur, empobriment, envelliment, “vol blanc”, etc.). Aquesta idea inspira el nou Pla de Barris.

Els àmbits del Pla són l’ocupació, habitatge, alimentació, subministraments, suport d’inclusió, pobresa infantil, salut, serveis socials bàsics, equipaments, educació, fiscalitat, estratègia municipal d’inclusió. Amb aquest Pla l’objectiu del govern municipal és garantir que cap resident de la nostra ciutat no tingui assegurat un mínim vital que li permeti tenir una vida digna.

El Sr. Fernández va dir que tenir una feina adequada amb unes condicions justes és el camí més directe per assolir aquest objetiu, però  l’Ajuntament no té la capacitat de finançar-ho per a eliminar el problema. Els plans d’ocupació, la compra pública social que prioritza sectors vulnerables o incentivar el creixement de l’activitat privada no reduiran l’atur de la nostra ciutat de manera suficient en els propers anys.

També sabem, va dir el Sr. Fernández,  que per trobar feina, per formar-se i preparar-se pel mercat laboral, cal tenir un mínim de seguretat d’ingressos que permeti concentrar els esforços personals en millorar la ocupabilitat i buscar feina sense haver de pidolar-la ni acceptar qualsevol oferta.  La pobresa fa que canviï totalment la forma de pensar i actuar.

Per això el Sr. Fernández va dir que era essencial crear una renda municipal, que complementi els ingressos dels ciutadans fins arribar a aquest mínim vital i digne. La renda municipal és una substitució de la renda garantida de ciutadania que està pendent d’aprovar el Parlament de Catalunya des de fa temps i que està inclosa com a dret en l’Estatut d’Autonomia.

El Sr. Fernández va aclarir que aquesta renda no és una renda bàsica universal , doncs no es té capacitat per pagar-la amb els recursos municipals (pressupost 2800 M€, cost RB > 8000 M€). Per aquest motiu, va dir, cal ser molt curós a l’hora de determinar quin és el seu nivell, quanta gent tindrà dret a rebre-la, sota quines condicions (per exemple temps de residència a la ciutat), quins altres ajuts i prestacions substituirà,  quin cost total tindrà per al pressupost municipal i si s’implementarà de manera progressiva (amb imports creixents o anant incorporant col·lectius per tipologia o trams d’edat) i si permetrà l’emancipació dels joves, entre d’altres.

També cal implementar els procediments i sistemes d’informació necessaris per tal que el procediment de demanda, assignació i control de la Renda Municipal sigui eficaç, eficient i no estigmatitzador

A curt termini els objectius d’implementació són:

OBJECTIU 1: tenir el càlcul del cost a l’estiu d’aquest any . Cal tenir en compte que Barcelona és diferent. Hi ha informació no actualitzada de Barcelona (2011) o poc significativa. Per això es treballa en quatre línies:

  • estudi sistemàtic de fonts de dades tributàries i de la Seguretat Social (IRPF, mostra continua de les vides laborals, etc..) fet amb experts acadèmics
  • càlcul del cost de la vida a Barcelona i nivell de renda per sota del qual es disparen les privacions materials, també fet amb experts -> objectivitzar RM  (pot variar en funció de la persona: discapacitat, depenent…)
  • enquesta-qüestionari als usuaris dels centres de serveis socials municipals i d’altres dispositius propis i aliens per estimar de manera profunda la cua d’ingressos baixos a la ciutat. Inclou els familiars directes (majors de 16 anys que conviuen amb l’usuari). Més de 4000 individus ja entrevistats fins el 7 d’abril.
  • l’enquesta-qüestionari es complementa amb un estudi de les enquestes i  registres administratius del propi ajuntament, com les dades censals, del padró i  dels nostres centres de serveis socials i  l’accés a dades tributàries i d’ajuts personals i  familiars  gràcies a la interoperabilitat amb altres administracions proporcionada per l’AOC. L’enquesta-qüestionari també servirà per actualitzar els fitxers propis dels nostres serveis.

 

OBJECTIU 2: dissenyar i implementar el model (finals 2016):

  • unificant i simplificant prestacions: cal decidir quines entren en el càlcul de recursos computables  i quines no (públiques, privades, condicionals, universals, monetàries, en espècie –bonificacions, tarifes socials…)
  • potser creant un equip especialitzat en ajuts -> descarrega de burocràcia als treballadors socials. Tot i que es necessita informe social.

 

  • principi de subsidiarietat “inversa”: per llei, la renda municipal només és d’emergència: complementa les prestacions existents quan s’han exhaurit totes les altres possibilitats estatals o autonòmiques
  • interconnexió telemàtica amb altres administracions i entitats que donen els ajuts (per comprovacions automàtiques en el moment de l’adjudicació i per controls a posteriori i per evitar abusos)
  • desplegant un model de quiosc d’autoservei: els ciutadans podran fer-se estimacions de drets des de casa, facilitant l’accés anònim i evitant l’estigmatització. Exemples a Ontario, estat de Nova York i França

 

Una vegada presentada aquesta idea bàsica de la renda mínima, el Sr. Fernández va passar a presentar algunes altres línies de treball que suposen aprofondir en accions que ja s’estan portant a terme. Per exemple:

  • Ajudes o prestacions de l‘Estat i la Generalitat: 68 ajudes monetàries diferents i 73 en espècie
  • Ajuts econòmics d‘emergència de l‘Ajuntament: 11.000 persones -2014
  • 20 altres ajudes municipals, entre elles:
  • Alimentació: Àpats en companyia, menjars a domicili, menjadors socials, ajudes a bancs d'aliments i targeta solidària (de recàrrec) d'aliments més de 15.000 persones
  • Nens: 100 euros mensuals per a 11.000 nens de 8.000 famílies pobres, beques menjador i beques guarderia
  • Habitatge: Acolliment temporal en pisos, apartaments, residències de gent gran, a centres d'acollida temporal, albergs i housing first per sense sostre, ajudes al lloguer, suport a desnonaments
  • Ajuts Econòmics per a col·lectius vulnerables i per pobresa energètica
  • Grans: Gratuïtat segons renda per servei assistència domiciliària, targeta rosa transport
  • A més, l‘Ajuntament fa els informes socials per a subvencions a persones pobres que no poden pagar l'aigua i dóna punts en funció de la llar a les famílies que van als bancs d'aliments privats.
  • Hi ha desenes de convenis amb entitats socials per atendre persones amb diferents tipus de vulnerabilitats: grans, expropiats, immigrants, nens, salut odontològica, alimentació, etc
  • S’ha presentat un projecte europeu (UIA) per avaluar els efectes sobre la pobresa i la ocupabilitat de diferents formes de renda municipal (condicionades, incondicionades, amb complement per treball o sense, universals) i altres polítiques de lluita contra l’exclusió. La proposta en estudi és aplicar-les a diferents grups de persones de característiques similars i analitzar-ne l’impacte diferencial sobre la disposició a  treballar i sobre la pobresa, quan arrenqui la renda municipal
  • També esperem a veure l’impacte del pla de xoc del nou govern de la Generalitat (increment del PIRMI amb el pla de rescat 70M €), de si s’ aprova la RGC i en quines condicions, i del que faci el nou govern de l’Estat
  • Redisseny de la tarifació social coordinant-se amb la nova renda
  • Estudi del Salari digne de ciutat/metropolità i aplicació a subcontractacions i convenis i segell de qualitat general. Reducció gran diferència entre sous públics i privats.
  • Optimitzar Clàusules socials (prioritzant col·lectius amb risc d’exclusió), de gènere, ambientals i d’accessibilitat, en la compra pública (inclosos convenis), la Gestió Cívica i les reserves de contractació. Desplegament de la Unitat de qualitat d’execució de la contractació
  • Potenciar programa Làbora d’inserció de col·lectius en risc d’exclusió i comparació amb d’altres programes d’inserció
  • Reforç de l’economia social i solidària per a poder accedir a més compra pública

Fotos de la conferència en: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.993192884091607.1073741833.315168708560698&type=3