News

Resum de la Taula rodona: Teletreball i mobilitat: Reptes per l’àrea metropolitana i més enllà

Resum de la Taula rodona: Teletreball i mobilitat: Reptes per l’àrea metropolitana i més enllà

La Comissió d’Economia Territorial i Urbana del CEC i l’Associació Catalana de Ciència Regional aborden l’impacte del teletreball sobre la demografia, la mobilitat i l’habitatge [VIDEO]

Notícies del Col·legi: https://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=903108be-d653-4457-85e5-0f2e0efdefb7&Idioma=ca-ES 

 

El vicepresident de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya Miquel Morell i el president de l’Associació Catalana de Ciència Regional Àlex Costa han donat la benvinguda a una taula rodona virtual en què s’han facilitat aproximacions a l’impacte de l’auge del teletreball sobre la demografia, la mobilitat i l’habitatge des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Catalunya rural.

En primer lloc, la cap del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona María Jesús Calvo s’ha centrat en les migracions a l’entorn de Barcelona en temps de COVID-19, concretament entre l’1 de març de 2020 i finals d’abril de 2021. Calvo ha destacat que “la població de Barcelona encadenava gairebé tres lustres d’estabilitat però el 2020 la tendència lleument a l’alça de la població que s’havia donat l’últim quinquenni va virar una mica a la baixa” i ha afegit que “la sobremortalitat derivada de la pandèmia s’uneix a la deriva persistent i descendent de la natalitat per amplificar i estendre el saldo vegetatiu negatiu”. La cap del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ha apuntat que “la pandèmia ha canviat lleugerament el perfil i les preferències de l’emigració, decantant-se per municipis més petit dins de Catalunya” i ha assegurat que “el patró es repeteix a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona”.

A continuació, la cap del Servei de Planificació de la Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Maite Pérez ha parlat del teletreball com a instrument d’optimització de la mobilitat i els seus impactes. D’entrada ha recordat que “del 16% de teletreball assolit a Espanya durant el segon trimestre del 2020 s’ha passat al 8% el tercer trimestre del 2021”. També ha explicat que “qui més possibilitat té de treballar a distància és el sector tecnològic, la banca, les assegurances i les finances, a més de l’administració pública”. En relació a la mobilitat, Maite Pérez ha afirmat que “a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ús del vehicle privat per anar i tornar de la feina és majoritari”. La cap del Servei de Planificació de la Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha destacat que “el teletreball ajuda a aplanar els pics horaris, genera una disminució d’ús del vehicle privat i, alhora, podria contribuir a disminuir la necessitat d’usar el vehicle privat en la mobilitat no vinculada a la feina millorant la qualitat de l’aire”.

Finalment, el membre de la càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Piñol ha abordat noves tendències territorials i oportunitats residencials a la Catalunya rural. Piñol ha subratllat que “amb la pandèmia, a Catalunya hem vist creixements de població a la Catalunya central, la muntanya i el prelitoral proper a la regió metropolitana de Barcelona”. Segons Piñol, “de cara al futur seguirà la polarització territorial i la reducció en molts pobles, però també cal esperar noves modalitats residencials i de distribució temporal de la residència”. “Sobretot a mitjà i llarg termini es poden donar efectes demogràfics de la nova atenció sobre la realitat rural, més enllà de la pandèmia i del teletreball”, ha conclòs. El membre de la càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili ha afegit que “són necessàries noves polítiques per reactivar i assegurar les àrees rurals centrant-se sobretot en potenciar l’oferta d’habitatge” i ha defensat que “l’equilibri territorial ha de ser sistèmic, en total diàleg amb les realitats urbanes”.