News

Resum de la Conferència: L’experiència de l’Agricultura Social (AS) a Catalunya

Resum de la Conferència: L’experiència de l’Agricultura Social (AS) a Catalunya

Sorry, this entry is only available in European Spanish. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

L’experiència de l’Agricultura Social (AS) a Catalunya

Ateneu Barcelonés. Dimarts 26 de Febrer de 2019

 

L’AS forma part de l’economia social i solidària (ESS). Es una activitat agrària que inclou un ampli ventall d’activitats que tenen en comú la pràctica de produir, transformar o distribuir productes agraris, en relació a l’atenció directa de col·lectius i persones en risc d’exclusió social (RES) i son promogudes per actors d’interés públics o privats. L’AS sorgeix a Catalunya entre 1974 i 1982, tal com hem explicat adés, amb dues iniciatives emblemàtiques, l’Olivera i la Fageda, ambdues cooperatives:l’Olivera Cooperativa a Vallbona de les Monges centrada en la producció de vi i d’olivera  i la Fageda  d’Olot dedicada a la producció de lactis. . El sector creix suaument fins a la dècada de 1990 quan hi ha un increment significatiu. Aquest moment coincideix amb un context socioeconòmic que propicia l’eclosió del voluntariat i una preocupació pels drets dels col·lectius amb fragilitats que fins aquest moment no tenien visibilitat social. Els col·lectius més usuals en l’AS fins a llavors són els que tenen discapacitats o trastorns mentals. Després de la crisi de 1993, les administracions públiques van crear programes d’acció social, afavorint les ajudes a l’AS. La crisi global de 2008 va fer augmentar la diversitat dels col·lectius en RES, així com la major implicació del TS en reduir les ajudes al sector públic. No obstant això, el nombre de projectes creix, passant de 58 (2008) a 206 (2017). Dels quals, 161 són pròpiament d’AS i els altres 45 únicament de jardineria, que és un àmbit potencial per a les futures iniciatives d’AS.

 

Em aquest estudi s’ha analalitzat a través d’entrevistes en profunditat a 10 entitats d’AS a Catalunya. S’han seleccionat d’acord amb un criteri d’ubicació i dependència: 3 casos en l’espai periurbà metropolità de Barcelona (L’Ortiga, Masia Can Calopa i l’Heura) amb una clara dependència urbana dels promotors, els usuaris i la venda de la producció; 3 casos en municipis rurals sense dependència urbana (Casa Dalmases, Riu Verd i Aprodisca), més relacionats amb els projectes de l’entorn rural; i 4 casos en l’àmbit rural però amb dependència urbana dels promotors, els usuaris o dels seus productes (La Klosca, Sambucus, Bolet Ben Fet i Delicies del Berguedà). L’anàlisi de les entrevistes de l’AS a Catalunya ha permès realitzar una anàlisi DAFO, destacant les seves característiques internes (fortaleses i debilitats) de l’entorn (amenaces i oportunitats) que l’afecten directament o indirecta. També s’ha aplicat el model de negoci “Canvas” i s’ha calcular el retorn social de la inversió (SROI).

 

El resultas ens indiquen que L’AS coincideix amb les premisses d’un mercat regional, on la producció és viable per ser de valor afegit i orgànic, amb un plus de benefici social en emprar a col·lectius en RES. En qualsevol cas, aquesta agricultura de proximitat, ecològica i social precisa de la complicitat dels consumidors conscienciats d’una producció local, de qualitat, orgànica i de contingut social, respectuós amb el medi ambient, i que per aquests motius estan disposats a pagar un preu una mica més elevat que el dels productes més corrents en el mercat.

 

Hi ha una expansió heterogènia de l’AS a Europa. Els països mediterranis (França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya) tenen una tradició diferent de desenvolupament en relació amb els països del centre i del nord. Existeix legislació específica en AS només a Itàlia -August 2015-, Bèlgica o Holanda, per exemple, però no n’hi ha en altres països. Únicament, alguns d’ells segueixen les recomanacions sobre AS de la PAC a la Unió Europea.

 

Hi ha cinc contribucions principals de l’AS a Catalunya:

  • Apoderament de les persones socialment vulnerables.
  • Contribuir al desenvolupament local i a l’equitat territorial com a resiliència (capacitat de recuperació) territorial.
  • Fomentar l’economia social i solidària i les estructures cooperatives.
  • Difusió de projectes i estratègies d’innovació social per promoure l’agricultura ecològica i la producció agroecològica i els enfocaments comercials coordinats entre entitats del sector..
  • Contribuir a la protecció del medi ambient i a la recuperació de terres agràries.

Finalment, però, també es fa palès que hi ha una viabilitat social i econòmica dels projectes d’AS. Es pot demostrar que hi ha una important rendibilitat social, econòmica i ambiental en benefici de la societat. Aquest retorn és aproximadament de 3 € per cada euro invertit, utilitzant la metodologia SROI en els casos d’estudi.

Podem concloure que el desenvolupament de l’AS pot promoure la sobirania alimentària i l’agricultura de proximitat a Europa de forma viable. L’eficiència no és només econòmica, sinó també social i ambiental. A més, hi ha un desenvolupament local i regional sostenible que pot generar sinergies positives en altres activitats i serveis de l’àmbit real. Per tant, hi hauria d’haver polítiques públiques en col·laboració amb les iniciatives privades i del Tercer Sector, per afavorir les iniciatives de les entitats amb projectes d’AS.