News

Resum de la conferència Ciutat, territori i campus. Urbanisme, localització, reequilibri i rehabilitació de barris depauperats

Resum de la conferència Ciutat, territori i campus. Urbanisme, localització, reequilibri i rehabilitació de barris depauperats

El passat dilluns 8 de juny de 2015 es va realitzar la segona conferència del cicle de conferències “Universitat i Territori” coorganitzat per l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR), la Fundació CYD i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

La segona conferència amb títol “Ciutat, territori i campus. Urbanisme, localització, reequilibri i rehabilitació de barris depauperats” va ser impartida pels Sr. Enric Argullol i Murgadas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i Rector d’aquesta universitat durant el període 1990-2000 i el Sr. Antoni Serra Ramoneda, Catedràtic de Comptabilitat i Finances de la UB i Rector d’aquesta universitat durant el període 1980-1984.

La conferència es va realitzar a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya amb més de 40 assistents. El Sr. Josep Maria Carreras va moderar l’acte i després d’una breu presentació dels ponents va donar la paraula al Sr. Serra.

El Sr. Serra va centrar la seva intervenció en la seva experiència personal en relació a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la seva localització. En primer lloc, va explicar que la creació de la UAB està relacionada amb dues raons històriques: la primera comuna a d'altres països europeus i la segona més específica de l'Estat espanyol. En concret, durant els anys 60 del segle passat la pressió demogràfica sobre les universitats existents era molt important i era un dels principals motius de malestar entre els estudiants. La creació de noves universitats a França i a Itàlia perseguia precisament donar resposta a aquest fet i, a més, la dispersió dels estudiants minimitzava els possibles conflictes polítics en un moment històric complicat. Aquesta situació també es donava a l'Estat espanyol, però també es perseguia una reforma del sistema que es volia iniciar com a prova pilot a dues universitats noves: la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat del País Basc. Van ser només les pressions exercides des de l'Ajuntament de Barcelona les que van portar a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, però sense cap finançament estatal. Aquestes dificultats més les limitacions d'espai dins l'entorn de la ciutat van ser els principals determinants què la ubicació de la UAB fos l'actual. Aquesta ubicació no va estar exempta de problemes durant els anys posteriors a la seva creació (per exemple, problemes de transport, de seguretat, entre d'altres), però en l'opinió del Sr. Serra avui en dia tots aquests inconvenients estan superats i es tracta d'una universitat amb un perfil propi urbanísticament parlant i molt diferent al que posteriorment s'ha adoptat en el desenvolupament de les darreres universitats públiques que s'han creat a Catalunya.

El Sr. Argullol es va remuntar també als inicis de la creació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i posa de manifest que l'entorn polític era força diferent al que havia explicat el Sr. Serra en relació als inicis de la UAB. De fet, va haver-hi un debat públic sobre quina havia de ser la ubicació més adequada per a la (en aquell moment) "quarta universitat" de Catalunya. Hi havia un estudi tècnic que situava la ubicació òptima a l'entorn de Valls i pressions per part de la Universitat de Barcelona per a rendibilitzar les seves inversions urbanístiques al Baix Llobregat i al Masnou, però també una cert acord entre els impulsors de la nova universitat que la seva localització havia de ser central. A diferència del que va passar als 60 del segle passat, no es buscava duplicar estructures i dispersar els estudiants sinó apostar per un nou model universitari de qualitat i que capitalitzés els beneficis de formar part del teixit urbà. Aquest enfocament, però, es va trobar també amb problemes similars als de la UAB per trobar espais dins la ciutat de Barcelona donada la seva limitada extensió (al voltant dels 60 Km2 descomptant Collserola). Després d'enumerar diferents espais que reunien certes condicions, el Sr. Argullol explica com es va acabar triant l'entorn de les antigues Casernes del Parc de la Ciutadella. De fet  no hi havien gaires llocs com aquell, que permetia utilitzar un espai  equivalent a quatre mançanes de l’eixample.

També en aquest cas, donat que es volia començar l’octubre de  1990, es varen produir una diversitat de localitzacions provisionals ( al carrer Balmes, a les  Rambles, l’estació de França etc.) abans de poder anar al primer edifici remodelat de les casernes el 1996. Posteriorment es varen signar nous acords amb l’Ajuntament, per noves localitzacions a l’Hospital del Mar i al districte del 22@.

Vist el tema actualment, sembla prou evident que en aquest segon cas, donades les condicions en que es varen produir els diferents acords per la localització  entre les diverses administracions implicades i sense altres interessos aliens determinants,  les opcions triades, un cop decidida que havia de ser a Barcelona,  varen ser prou eficients tant per a la Universitat com per a la ciutat. 

L’acte finalitzà amb un interessant i animat debat entre els conferenciats i els assistents sobre diferents temes relacionats amb l’objectiu de la xerrada.