Resum de la conferència “Benestar i malestar a Catalunya: l'evolució de les desigualtats”. Barcelona 15 de gener de 2015. Ateneu Barcelonès 

Amb la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès plena a vessar, el passat dijous 15 de gener de 2015 la Dra. Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, va impartir la conferència “Benestar i Malestar a Catalunya: L’evolució de les desigualtats”.

L’acte va començar amb una introducció realitzada pel Sr. Josep Mª Carreras, en representació de la Secció d’Economia de l’Ateneu i de l’Associació Catalana de Ciència Regional, en què va donar la benvinguda als assistents i a la ponent i va destacar breument les principals aportacions dels dos seminaris previs del cicle “Felicitat, Benestar i Desigualtats a Catalunya” així com el que s’esperava de la conferència de la Dra. Subirats. A continuació, el Sr. Marçal Tarragó va remarcar la vigència i actualitat del tema de la conferència i va dur a terme una breu presentació de la trajectòria acadèmica i professional de la Dra. Subirats.

La conferència de La Dra. Subirats es va centrar en tres aspectes: l’evolució de les desigualtats econòmiques, d’altres tipus de desigualtats i, per últim, en com ha afectat la crisi a les classes socials i les implicacions polítiques d’aquests impactes.

Pel que fa a les desigualtats econòmiques, la ponent va iniciar aquesta part de la xerrada presentat algunes dades del llibre del Thomas Piketty on es posa de manifest el repunt de les desigualtats a partir dels anys vuitanta del segle passat i com el període 1945-1980 en que es van reduir de manera molt marcada les desigualtats en renda es pot entendre com una excepció a la tendència global. A Catalunya i a Espanya aquesta reducció de les desigualtats ens va arribar amb un cert retard per raons històriques però es va produir de manera molt efectiva entre 1980 i 2005. Per recolzar aquesta afirmació, la Dra. Subirats presenta dades de diferents onades de l’Enquesta metropolitana on s’observa com el creixement experimentat durant aquest període va afavorir en major mesura als ciutadans amb menys recursos econòmics. Aquesta millora va permetre accedir amb major mesura a l’habitatge en propietat a tots els estrats de la població, però la crisi ha alterat aquesta tendència i el cost de l’habitatge i altres despeses vinculades (com l’energètica) cada vegada representa una carrega superior pels segments amb majors dificultats el que fa que el percentatge de famílies amb risc de pobresa hagi augmentat de manera considerable afectant fins i tot a persones que no necessàriament es troben a l’atur però que tenen feines molt precàries.

Passant ja a desenvolupar el segon bloc de l’exposició, la Dra. Subirats mostra com, de moment, la crisi no ha afectat al seguiment d’estudis universitaris per part dels joves que continua creixent durant els anys més recents. Aquesta és una bona notícia ja que els estudis universitaris han estat un dels principals factors que han afavorit l’ascens social de bona part de la població en les últimes dècades. Tampoc s’observa un impacte negatiu sobre l’esperança de vida, tot i que hi ha un cert debat entre els demògrafs sobre quins seran els efectes de la crisi sobre la salut a mig termini.

Per últim, i partint de la base que la crisi ha afectat de manera significativa a pràcticament tots els segments de la societat tot i que en diferents graus, la ponent presenta informació estadística sobre la importància relativa de les diferents classes socials i exposa de manera molt detallada com estan augmentant les desigualtats entre aquests segments, especialment, entre la classe alta (o corporativa) i les classes mitjanes i baixes. Aquestes majors desigualtats que la crisi ha posat de manifest tenen també molt que veure amb l’impacte de la globalització i representen el principal risc de cara al futur. Davant aquesta situació, la resposta dels aparells de classe (sindicats) ha estat molt feble i, per aquest motiu, bona part del desànim i descontent de les classes mitjana i treballadora s’ha canalitzat cap al moviment independentista, tot i que segons la Dra. Subirats, podria afeblir-se si apareix un moviment d’esquerres que els ofereixi una alternativa solida.

Un cop finalitzada la intervenció, va haver-hi un animat debat amb els assistents on diferents participants van intercanviar opinions amb la ponent sobre el tema tractat.