INTEGRACIÓ SOCIAL I PROCESSOS MIGRATORIS

 

El 10 de desembre del 2007 es va celebrar l’anunciada conferència de Mohammed Chaib sobre els aspectes d’integració  social en els processos migratoris des dels països del nord d’Àfrica.

 

Mohammed Chaib és Diputat al Parlament de Catalunya pel grup PSC – Ciutadans pel canvi, i animador de nombroses iniciatives en relació a la integració dels nous vinguts a la societat catalana.

 

En la seva  intervenció Chaib va formular el marc econòmic en que es produeixen els processos migratoris: En els països d’origen la manca d’oportunitats, com a conseqüència del baix desenvolupament econòmic. En els països d’acollida les oportunitats derivades d’una demanda laboral amplia. Entre mig els perills que comporta per a la immigració il·legal les condicions de treball clandestí, y amb ofertes laborals sense drets reconeguts.

 

Les polítiques en relació al tema han de passar per diferents aspectes:

 

–         Agilitzar la contractació de treballadors en origen.

–         Les oportunitats per a l’assumpció de valors democràtics.

–         La perspectiva de llarga durada per consolidar les famílies i la integració a l’escola.

–         Les polítiques transversals: l’habitatge i la Llei de Barris.

 

Pel que fa a les vies de relació sociocultural entre diferents comunitats, Chaib va expressar les opcions que es donen a l’Europa Comunitària:

 

–         L’assimilacionisme a França en l’extensió dels valors republicans.

–         L’acceptació de la multiculturitat a Gran Bretanya, que comporta l’aïllament de les diferents comunitats que conserven els seus trets culturals amb llibertat.

–         L’opció de la interculturalitat, o incorporació de nous valors en una cultura interelacionada. Essent la via més difícil, es l’aposta de Chaib per la construcció de les identitats nacionals que contemplin les aportacions de la immigració.

 

Finalment es varen abordar els temes derivats de la relació amb els països d’origen: Des del trencament, per voluntat d’integració absoluta en els països d’acollida, fins a la capitalització per afrontar un retorn a llarg termini, passant pels retorns en períodes vacacionals.

 

Des d’aquesta perspectiva es va assenyalar la importància de les remeses d’immigrants, tant pel manteniment de cotes de consum, com les possibilitats de creació de fons especialitzats en projectes de desenvolupament econòmic en els països d’origen.

Marçal Tarragó