«Ens podem permetre mirar el passat sense cap excés de nostàlgia. El nostre capteniment com a ciutadans de llengua catalana en el segle xxi obliga i esperona l’Institut d’Estudis Catalans a continuar la feina del passat amb les exigències morals del present». Amb aquestes paraules, Salvador Giner, president de l’Institut, va obrir l’acte celebrat el 14 d’abril al Palau de la Generalitat en commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC. En l’acte, que va ser presidit per Artur Mas, es va retre homenatge a les figures d’Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra, fundadors de la Secció l’any 1911, «per la seva aportació a la normalització i consolidació de la llengua catalana al segle xx», va afirmar Isidor Marí, president de la Secció Filològica.El 14 de febrer de 1911, Enric Prat de la Riba signava el dictamen acord de la Diputació de Barcelona amb el qual es creava la Secció Filològica —juntament amb la Secció de Ciències— de l’Institut d’Estudis Catalans, institució que havia estat fundada quatre anys abans. Els dos lingüistes més actius i prestigiosos del moment, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra, van ser els primers membres de la Secció Filològica —juntament amb tres grans escriptors, Àngel Guimerà, Joan Maragall i Josep Carner, l’especialista en filologia clàssica Lluís Segalà i l’estudiós de la cultura bíblica Frederic Clascar. Cent anys després, la Secció Filològica de l’IEC reconeix i valora el seu llegat i reafirma la vitalitat actual, la creativitat expressiva, el dinamisme innovador i la plena vigència del català en tots els àmbits del coneixement. Amb el lema «2011, l’any de la paraula viva», l’IEC commemorarà al llarg de tot l’any el centenari de la Secció Filològica, celebració que es va iniciar amb l’acte del Palau de la Generalitat i amb un altre acte, el 4 d’abril, al Teatre Principal de Palma amb el president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, ja que —com va assenyalar Isidor Marí— «l’Institut d’Estudis Catalans i la seva Secció Filològica són clarament institucions pròpies d’aquestes illes, i sempre hi ha hagut una participació especialment rellevant de representants de les Illes Balears en la seva composició, en la seva orientació i en la seva activitat».El llegat d’Alcover i Fabra«Com va ser possible que en tan sols uns vint anys, entre el 1911 i el 1932, la llengua catalana passés de l’anarquia normativa a una codificació ortogràfica, gramatical i lèxica tan generalment assumida per tots els sectors culturals de tot el territori de llengua catalana?», plantejava el president de la Secció Filològica, en el seu discurs inaugural. «L’èxit es va deure a aquesta gran conjunció entre l’impuls de les transformacions socials i culturals, la implicació que va promoure Alcover en tots els territoris, la racionalitat sistematitzadora de Fabra i el suport inequívoc i lúcid d’un estadista com Prat de la Riba, capaç de posar amb eficàcia les institucions al servei dels grans objectius», va afirmar Isidor Marí. Subratllar la complementarietat —malgrat les discrepàncies— de l’obra d’Antoni Maria Alcover i de Pompeu Fabra en la recuperació de la llengua catalana és un dels eixos de la commemoració. «Responien a dues concepcions complementàries dels estudis lingüístics: dues cares d’una mateixa moneda», manifesta Maria Pilar Perea, professora de la Universitat de Barcelona. La gran mobilització de la societat de tot el territori lingüístic aconseguida per Alcover i el rigorós esforç d’ordenació i institucionalització de la llengua per part de Pompeu Fabra van confluir en un mateix objectiu. Les obres cabdals de cadascun d’ells, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, «esdevenen més que mai, passats els anys, eines complementàries i perfectament compatibles», afirma el professor de la Universitat de Barcelona Josep Murgades.Una llengua viva i present en la societat«Més enllà de la tasca de codificació i normativització de la llengua, en cent anys l’IEC ha fet possible que el català sigui plenament present en la nostra societat». Amb aquestes paraules reconeixia Montserrat Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears, l’aportació de l’Institut, i en especial de la Secció Filològica, com a acadèmia de la llengua catalana. Una aportació que actualment es manifesta en diferents projectes de recerca, com l’Atles Lingüístic del Domini Català, el Corpus Informatitzat i el Diccionari del Català Contemporani, i en l’actualització permanent de les orientacions normatives, amb el Nomenclàtor de toponímia de Catalunya i el Diccionari de l’Institut, o amb la nova Gramàtica que ja està a punt de ser finalitzada.Aquesta funció social de la institució es projecta cap al futur, perquè, tal com afirma el president de la Secció Filològica, «la nostra llengua necessita, ara més que mai, guanyar-se un lloc igualitari en el context estatal, europeu i mundial. La plena igualtat és avui un objectiu imprescindible i irrenunciable». És precisament amb l’objectiu de fer visible el dinamisme del català en la nostra societat que la Secció Filològica celebra el seu centenari amb una crida a la participació ciutadana. Amb el lema «2011, l’any de la paraula viva», i coincidint amb el centenari de Joan Maragall i l’Elogi de la paraula, convoca a promoure tota mena d’activitats que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la llengua catalana. «Amb el conjunt de les nostres activitats volem transmetre a tota la nostra societat la certesa i l’autoconfiança en la pròpia llengua i en la capacitat d’aconseguir el futur de plenitud que mereixem».Tant el president de les Illes Balears com el president de la Generalitat de Catalunya van lloar la tasca realitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, i molt especialment la Secció Filològica, per mantenir la llengua viva, ja que —com va manifestar el president Mas al Palau de la Generalitat— «en la construcció d’un país, en la vertebració d’una societat, la llengua és molt més que un símbol, és un factor clau de cohesió que hem de preservar».

Discurs de Salvador Giner, president de l’IEC
Discurs d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IECVídeo de l’acte al Palau de la Generalitat