News

Les relacions Europa- Magrib: una visió des de Catalunya. Resum

Les relacions Europa- Magrib: una visió des de Catalunya. Resum

El diàleg entre les dues ribes de la Mediterrània: Magrib i Catalunya

 

Cicle de conferencies de l’Associació Catalana de Ciència Regional

 

“Les relacions Europa- Magrib: una visió des de Catalunya”

Senén Florensa . Director General de l’Institut de la Mediterrània

 

 

El cicle de conferències d’enguany es a iniciar el 10 d’octubre amb la intervenció d’en Senén Florensa que va introduir-nos en la complexa realitat dels països d’ambdues ribes de la Mediterrània i les relacions entre aquests, alhora que ens explicava la significació que ha tingut per aquest àmbit, la tasca iniciada el 1995 a la Conferencia Euromediterrània i que va portar a la creació d’un Partenariat euromediterrani, en el que es coneix com el Procés de Barcelona.

 

 

La Mediterrània es avui en dia, malgrat la relativa proximitat geogràfica i els segles d’història comuna, una frontera abrupta, marcada per la gran diferència econòmica entre els territoris del nord i del sud. Aquest diferencial en els nivells  de renda -que assoleix una proporció d’1 a 20 entre alguns països- es a l’origen del fenomen migratori (vers el nord) i condiciona les relacions econòmiques i socials entre les dos ribes.

 

D’altra banda, els conflictes existents- el mes greu dels quals es el de Palestina i Israel, però també hi ha el contenciós entre el Marroc i Argelia sobre el Sàhara- dificulten notablement el desenvolupament econòmic a nivell subregional.

 

Els països de la riba nord, al seu torn, estan fortament implicats en el procés de construcció de la Unió Europea i en aquest context de creació d’un espai comú les relacions centreeuropees esdevenen prioritàries, relegant sovint a un segon pla l’àmbit de la Mediterrània.

 

Per això, l’associació nascuda en el Procés de Barcelona es una iniciativa única pel que suposa de compromís tant del conjunt de la UE com dels països de la ribera sud i de Pròxim Orient, de treballar per una Mediterrània de pau, estabilitat i prosperitat compartida. Aquesta iniciativa ha estat renovada el 2005 amb ocasió de la Conferencia Barcelona +10 que va acordar un pla de treball per als propers 5 anys.

 

L’associació euromediterrània ha facilitat, al llarg dels darrers 10 anys, una major interrelació dels països mediterranis amb al UE i tambe l’establiment d’acords i programes d’ajut que han incidit en la millora de la situació dels països menys desenvolupats. Així, s’han produït avenços a nivell econòmic i social, en països com Marroc i Tunísia que van ser els primers en subscriure aquests tipus d’acords amb la UE i també en d’altres com Jordània  que s’hi ha afegit posteriorment.

 

Ara, les noves politiques de cooperació la UE, concretades en l’Instrument Europeu de Veïnatge i Partenariat (IEVP) fixen les bases per una millora de la qualitat de l’assistència envers aquests països i posen a la seva disposició fons addicionals per que puguin assolir les reformes socials i econòmiques necessàries.

 

En relació a les politiques comunitàries anteriors, la IEVP ofereix un ventall mes ampli de mesures de cooperació en àmbits com la col·laboració política, la seguretat, les relacions econòmiques i la societat civil. Mitjançant l’acord bilateral d’un pla d’acció, s’estableix el marc pel que es regiran les relacions entre la UE i cadascun dels països, i es determinen les ajudes econòmiques que aquest rebrà per assolir els objectius plantejats. Un dels aspectes mes destacables es que en la negociació dels plans d’acció, s’aborden de manera integral les qüestions econòmiques, socials i culturals i alhora aquelles relatives a la governabilitat i els drets humans.

 

Tot plegat, la nova IEVP facilitarà l’establiment de nous acords i en millorarà la seva capacitat d’incidència sobre el desenvolupament i la modernització dels països receptors.

 

En qualsevol cas, davant els reptes d’una societat globalitzada, a la Mediterrània li resta encara un llarg camí per recórrer abans d’assolir un cert equilibri.

 

Lourdes Feixa Lapedra