De la cartografia a la Geoinformació

 

Organitzada per l’ACCR, i amb el títol “L’ambició de la mesura 1980-2017”, el passat dimarts dia 15 de març, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, el sr. Jaume Miranda va oferir una interesant conferència sobre la geoinformació a Catalunya en les darreres quatre dècades.

 

El sr. Paco Solé Parellada, en nom de l’ACCR, va fer la presentació del conferenciant, enginyer industrial i alumne de Solé Parellada. En Jaume Miranda va ser fundador de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el seu director, des de la seva creació al 1982 fins el 2017, quan aquest organisme ja era l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

La conferència va tenir dues parts clarament diferenciades. La primera part va ser una mirada al passat. Va començar recordant les primeres reflexions sobre la necessitat de la cartografia a Catalunya,  desenvolupades justament a l’entorn duna jove ACCR, al 1979, amb la participació de Jordi Parpal,  Manuel Ribas Piera, Ernest lluch, Raimon Obiols, Lluís Carreño o Josep Maria Carreras, entre d’altres. Una primera discussió clau va ser l’escala: 1:10.000 o 1:5.000?. Finalment es va optar per l’1:5.000, cosa que va facilitar l’eficiència que suposa que hagués només un mapa per a totes les necessitats. El pais, amb una actitud similar a la de la Mancomunitat al 1914 o a la Generalitat Republicana del 1931, es va posar en marxa immediatament.

 

La Generalitat Provisional va crear el Servei Cartogràfic al Departament de Política Territorial al 1978 (malgrat no tenir pressupost en aquell moment), al qual es va integrar posteriorment el Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona (al 1980-81). Finalment, es crea al 1982 l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Poc més de tres mesos després, el Gobierno de l’Estat presenta un recurs de anticonstitucionalitat, amb una rèplica amb al·legacions del Govern de Catalunya també immediata. Al 1984 el Tribunal Supremo, amb Tomás y Valiente com a president, declara constitucional l’existència de l’Institut Cartogràfic per elaborar, reproduir i difondre treballs cartogràfics de base, sobre la base de les competències exclusives de la Generalitat, reconegudes a l’Estatut, en ordenació del territori, urbanisme i d’altres àmbits propers.

 

A la segona part de la conferència el sr. Miranda va fer una mirada al futur, identificant una sèrie de reptes, que passen des de aplicar el làser batimètric al litoral, per connectar la plataforma continental a la cartografia de la costa, a l’estudi de la sostenibilitat energètica, fent anàlisis tèrmiques de les teulades de les ciutats, amb exemples molt impactants dels casos de Badalona, Terrassa i Sant Cugat. També es va posar de manifest la rellevància de la geoinformació davant del canvi climàtic i l’augment del nivell del mar.

 

La sessió va acabar amb un animat debat amb els assistents, on es van tractar temes tant diversos com el finançament de la ciència al nostre país o la convivència dels projectes Europeus, com Sentinel, amb productes tant potents i populars com Google maps.