Les Superilles de Barcelona, Present i Futur

Va tenir lloc dimecres, 14 de juny de 2017, a les 19.00 h.

Lloc: ATENEU BARCELONÈS. SALA VERDAGUER. C/Canuda, 6 – 08002 Barcelona – Tel. 93 343 61 21 www.ateneubcn.org

Resum del col.loqui:

LES SUPERILLES DE BARCELONA, PRESENT I FUTUR, conferència de: Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

 

El ponent va anunciar que faria una presentació destacant les similituds entre el projecte de les superilles i el Pla Cerdà.

A l’inici de la seva intervenció va aclarir que el projecte de les superilles no és un projecte de mobilitat, sinó un projecte d’urbanisme. Una forma d’entendre el projecte és entendre com un objectiu clau que els barcelonins passin de ser vianants a ser ciutadans. El problema d’implementació del projecte passa bàsicament per propiciar un canvi d’hàbits de la població.

Seguidament el Sr. Rueda va fer referència als paral·lelismes entre el projecte de Cerdà i l’actual projectes de les superilles. Cerdà viu en el pas de la societat tradicional a la industrial, i ara vivim el pas de la societat industrial a la societat del coneixement. Cerdà aplica els coneixement tecnològics per resoldre problemes identificats pels higienistes (per exemple el tractament de residus) que connecten molt bé amb els problemes actuals, on la pressió sobre els recursos naturals reclamen una desmaterialització de l’economia. Es tracta ara, com a l’època de Cerdà, d’aconseguir un augment de la complexitat (informació organitzada, persones jurídiques) amb una reducció dels recursos materials implicats.

Cerdà també planteja una acomodació a les lleis de la natura (l’orientació de les illes de l’eixample és un exemple) i ara aquesta acomodació torna a ser també un repte. La mixticitat social que reclama Cerdà és l’equivalent a la cohesió social que es reclama en l’actualitat (sent la gentrificació un exemple contrari).

Seguidament el Sr. Rueda es va referir als quatre eixos bàsics de la ecologia urbana segons la seva concepció. La ciutat ha de ser: 1) compacta en la seva morfologia, 2) complexa en els usos de l’espai (i biodiversitat), 3) ha de ser eficient metabòlicament i, finalment, 4) ha de ser socialment cohesionada. Aquests elements cal que estiguin ajustats a la ciutat segons unes proporcions determinades, que generen unes restriccions. Aquesta és la base de l’urbanisme ecosistèmic.

Aquestes bases conceptuals estan presents (amb un altre terminologia) en el plantejament de Cerdà. Per mostrar aquesta similitud el Sr. Rueda es refereix a un conjunt de paràmetres bàsics del Pla Cerdà: 40 m2 per persona, amplada dels carrers igual a alçada dels edificis, 43 persones per edifici, dimensió de la illa, percentatge de superfície verda, distància a equipaments essencials: escola, hospital, mercat, etc… tot això amb la idea bàsica de la salut de la població a partir de idees dels higienistes.

Juntament a aquests paràmetres una idea força clau de Cerdà és la repetició indefinida de la unitat illa.

Seguint la idea que cada mode de transport porta a una forma d’urbanització, de la mateixa forma que el Pla Cerdà (1859-1863) va tenir present el tramvia, el Pla Macià va tenir present el cotxe (1932-1935). En aquest pla es configuren illes de 400×400 (grups de 3 illes de Cerdà). La guerra civil va impedir la implementació del Pla Macià.

Des d’un punt de vista cronològic el ponent va destacar que al 1867 apareix el Capital de Marx, la teoria de l’evolució de Darwin i la Teoria de la Urbanització de Cerdà. A l’entendre del ponent l’obra de Cerdà hauria de tenir tanta transcendència com les altres. Altres dates assenyalades en aquest desenvolupament són el 1958, quan Oriol Bohigas publica un article demanant l’actualització del Pla Cerdà i 1987 quan Salvador Rueda proposa el projecte de les superilles.

A la part final de la seva intervenció el Sr. Rueda aporta un conjunt de dades comparatives del percentatges de diferents usos del sòl segons el Pla Cerdà original, el Pla Macià, l’actualitat i el Pla de les superilles. D’aquesta comparativa resulta evident que la millor opció pels barcelonins és una combinació de la recuperació del Pla Cerdà i el Pla de les superilles. Això suposaria una reducció de la circulació de cotxes entre el 13% i el 25% i una millora de la qualitat de vida i de la salut de tots els residents a Barcelona.